dimarts, de gener 13, 2009

Amb els ulls oberts -com taronges- II


- El Conseller Saura diu que es tractava d'una manifestació antiterrorista, a la qual va assistir per imperatiu étic, i que el de la caputxa i la pistola estava fent una performance, la qual cosa els mossos sabien perquè ho veien, de la mateixa manera que quan ell, en Saura, veu una cadira, sap que ho és, que és una cadira. Recapitulem: Els mossos veuen - que no se sàpiga des d'on ho veuen és un detall que no té cap importància. Ho han vist. Punt- la performance d'un terrorista de joguina amb pistola de joguina i saben que és una cadira. No entraré en el contingut antiterrorista de la performance perquè d'art modern no hi entenc un borrall i encara acabaria veient-hi la cadira. Per a quan una manifestació ciutadana que demani la dimissió de Saura? Montilla, que diuen que és astut tot i que, alerta, jo no l'he ni ho he vist, no mourà ni un dit; al capdavall, són uns quants vots que sempre vénen bé, i sempre seran seus si els hi té a punt... una, o dues, cadires. Que Catalunya s'ensorri en el ridícul, en la desmoralització i la inoperància més espantosos, a Montilla se li'n refot o, com sospiten alguns, ja li va bé. Altrament, que actuï i començarem a donar-li crèdit. A aquestes alçades actuar vol dir treure la cadira del cul d'en Saura.

- Aquests dies llegeixo més que mai La Vanguardia. Per dues raons: Per les magnífiques cròniques d'aquest luxe de corresponsal que és Henrique Cymermann. I pels articles d'Enric Juliana. Deia Juliana ahir:

Un peligroso e inquietante juego retórico ("los judíos inflingen a los palestinos el mismo trato que ells recibieron de los nazis"), orientado, en última instancia, a relativizar y pasar página del Holocausto, objetivo por el que de manera incansable trabajan desde finales de los años cuarenta todos los residuos del fascismo y todas las variedades de la extrema derecha.

Però Juliana no s'atura aquí. Preveu, amb una lucidesa notable:

Esta distinción (que Israel 2009 no és la segona edició de l'Alemanya nazi), sigue siendo muy importante. Decisiva. Es fundamental para mantener en pie el paradigma antifascista de 1945. El paradigma sobre el que se ha asentado la democracia en Europa después de las guerras civiles del siglo XX. Si este paradigma cede o se derrumba (por agotamiento o banalización de su contenido) todo volverá a ser posible.

Quina elegància, redéu; quina senzillesa en l'exposició per a una veritat tan fonda. Per citar, encore une fois, Arendt, el tot és possible és una de les divises bàsiques del totalitarisme. En el món actual de predomini tecnològic, ja no n'hi ha prou, ja és balder i extemporani - Déu és mort i, a més, és enterrat- el dovstoievsquià tot és permès. Tot és possible, tal i com quedarà demostrat.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Avui a l'esmorzar, mentre llegíem el diari, ens preguntàvem també com és que encara no han fotut fora Saura del govern, si sempre fica el rem. És trist, però molts són millor a Polònia que a la realitat.

P.S. Vaig canviar el blog de lloc, ara el tinc a wordpress.

lola ha dit...

Hola Ferran, què bé de retrobar-te. Canviaré el link, a veure si me n'ensurto.
Sí, el Saura és un cas. A veure si el Monti mou fitxa, però no crec, fins que s'apropin eleccions i depenent de les enquestes.
De tota manera, amb tot aquest conflicte d'ara, i tot el que ha anat caient (o no caient, si pensem en la sequera) durant anys a casa nostra, m'ensumo (o no)... que la gent comença a estar cansada. De què? No ho sé. Però, es mira els polítics més extravagants amb una malfiança nova.

Jesús Cardona ha dit...

Els pacifistes de mural. Hi ha una cultura de la no-violència, que no és la de Gandhi, que creu afavorir la pau i dóna pistoles.

No m'ha semblat sentir explicar que en aquella manifestació va haver-hi crits contra Hamàs, ni cap exigència als països que pengen de la forca els detinguts ni pedreguen les dones que mostren un fil de sensualitat, ni clams contra la fi de la llibertat d'accés a internet, ni el dret a ser contradictori amb la fe.

La diferència entre Israel i hamàs és que el senyor Saura podria ser perfectament membre del govern israelià si fos votat. En canvi, fent el discurs que fa, sense canviar ni una coma sobr eecologisme, drets de la dona, posició sobre l'homsexualitat i l'avortament, Hamàs ja l'hauria assassinat.

lola ha dit...

És exacte, Jesús, i és el xoc de la civilització amb la barbàrie, que tan bé coneix la història. Només que la gent de per aquí es creu que la civilització s'aguanta als núvols, innocent, pacífica, sostenible.